Permeteu-me que m’estengui una mica més que de
costum, primer perquè crec que es mereixen un bon reconeixement i segon perquè
he tingut la gran sort de poder entrenar aquest grup de nois/es tan meravellós.
L’Aleví és el nostre equip “gran” de l’Escola
de Bàsquet i aquest any ha jugat a la competició Escolar, organitzada pel
Consell Esportiu del Garraf, i que com ja vam anunciar, va quedar campió de la
seva categoria el passat mes d’abril. I això li va donar el dret de poder
gaudir d’una primera experiència fantàstica, com era el jugar la Final Territorial
(principis de maig) a Sant Pere de Ribes.
Per l’equip, això ja va ser un gran premi al
treball i esforç que han demostrat tots aquests jugadors i jugadores durant tot
l’any, i d’aquesta manera ens vam presentar a jugar aquella Final: contents d’haver
treballat molt bé durant tot l’any i amb ganes de gaudir tots els minuts d’aquella
nova experiència.
Partit intens contra el campió del Bages. L’equip
més cohesionat que mai, es va fer fort i va jugar un dels millors partits de la
temporada, proclamant-se així, Campió Territorial. El bàsquet ens regalava
poder viure una experiència més. Ens guanyàvem anar a Sabadell a jugar la Final
Nacional. Paraules majors que feien tremolar alguns, amb tota la lògica del
món.
I aquest regal final el vam poder gaudir
aquest passat diumenge. Pares, mares, germans i germanes, alguns tiets…l’equip
i l’staff tècnic ens organitzàvem per passar el dia a Sabadell. La competició…matí
i tarda!!! 6 equips classificats, els 6 millors equips alevins Escolars de
Catalunya en un pavelló. 2 Triangulars pel matí i per la tarda encreuaments on
els primers de cada grup jugaven la “finalíssima”. Organització perfecte al
pavelló per part del Consell Esportiu de Sabadell que ens tractaven com
veritables estrelles del bàsquet. Pels nens, cada cosa era per “flipar” i així
els hi vam transmetre, perquè aquestes experiències són úniques i s’han de
gaudir al màxim, fins l’últim detall.
Pel que fa als partits, poc vam poder fer a la
lligueta. Jejeje!!! 2 equips molt forts, tant tècnica com físicament, feia que no
poguéssim competir cap dels 4 quarts jugats. Només ens quedava lluitar al màxim
i fixar-nos només en allò que hem treballat durant tot l’any i que tant bé hem
millorat. Genial! Ningú baixa els braços i juguem totes les pilotes com si estiguéssim
empatats i quedés una última possessió de joc. Res a dir, l’objectiu de passar-ho
bé l’estem aconseguint i a sobre estem lluitant de valent.
Dos partits, dues derrotes i som tercers de
grup. Ens queda l’últim partit…la nostra final…final de tercers, que segurament
será l’equip més semblant al nostre i on podrem competir. Però encara queden
hores i desprès d’una merescuda dutxa, marxem a dinar amb molta gana. Dinar d’esportistes,
pasta i pollastre…però postre de nens, gelat i flams…hem vingut a passar-ho bé
i el gelat ens fa oblidar una mica el cansament (portem 2 partits ja). Ràpidament
ens hem d’aixecar perquè es fa tard i els pares encara no han dinat…ells també
han vingut a passar-ho bé. Jejeje.
Ara toca descansar, encara falten 2 hores per
la nostra final i decidim fer-ho lluny del pavelló. Un parc amb uns bancs és
perfecte per fer un joc en equip molt divertit, que ens té distrets una bona
estona, sense pensar en bàsquet. Passa el temps volant igual que l’experiència
que estem vivint. No ens cansem de repetir-los que visquin l’experiència al
màxim, que és el que s’emportaran de record.
Arriba l’hora de marxar al pavelló i arriba l’hora
de canviar un altre cop el “chip” i ficar-nos en “modo bàsket”. Toca canviar-se
i sortir a escalfar per última vegada aquesta temporada en partit oficial. La
nostra final, ells ho saben. Molts d’ells ja no tornaran a jugar en cistella
mini i han de gaudir d’aquest últim partit, tot i que estiguin esgotats
físicament.
El partit com l’esperàvem. Un rival amb
similituds al nostre però amb algun noi físicament molt fort i ràpid. Sembla
que es fica tot de cara al guanyar els dos primer quarts. Només hem d’empatar o
guanyar un quart més i haurem guanyat la nostra final. I aquí ens venim a baix,
física i mentalment, i li donem un extra de vida al rival que ja el teníem
contra les cordes. Ens guanyen els 2 últims quarts. Anem a la pròrroga que
salvem “in extremis” amb un llançament de la nostra capitana, l’Inge, per
tornar a empatar i jugar la segona pròrroga. En aquesta arribem al final,
nosaltres per davant, però amb 2 tirs lliures del rival per poder empatar. Els
fallen, el rebot és nostre i guanyem el nostre partit, amb un final d’infart
amb 2 pròrrogues i amb tot el pavelló, públic i resta d’equips, mirant la
nostra final perquè és la que es va allargar més. Semblava que estiguéssim
jugant nosaltres la “finalíssima”…i a sobre la guanyem.
Quin gran dia amb un excel·lent final. O això
pensàvem en aquell moment, perquè la cosa no queda aquí. Quina és la nostra
sorpresa quan ens donen el 1er premi de VALORS de l’Esport d’aquella Final
Nacional. Campions Nacionals en Valors….pel comportament de l’equip, tècnics,
acompanyants,…No cal que expliqui quin és el sentiment que m’envaeix i que
reflexa perfectament pel que treballem a l’Escola i al Club. La nostra filosofia,
la nostra identitat, ara reconeguda en el nostre equip Aleví, que crec que
representa a tot el Club Nou Bàsquet Vilanova!!!
Moltes felicitats i moltes gràcies!!!
Aquí us deixo un resum fotogràfic del dia en
qüestió…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada